Ana Lydia Vega
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1946  (77 anys)Santurce (Puerto Rico) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Provença Ais-Marsella I |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Ocupador | Universitat de Puerto Rico |
| Família | |
| Fills | Lolita Villanúa (en)  |
Premis
| |
| Lloc web | analydiavega.weebly.com |
Ana Lydia Vega (Santurce, Puerto Rico, 6 de desembre de 1946) es una escriptora i militant feminista porto-riquenya. Professora de literatura francesa i d'estudis caribenys a la Universitat de Puerto Rico fins a la seva jubilació, va guanyar el Premi Casa de las Américas el 1982 i li fou atorgat el 1984 el Premi Juan Rulfo. Forma part dels escriptors més famosos del país tot i que la seva obra no conegui gaire ressò a l'exterior de l'estat illenc.[1]
Ha publicat Vírgenes y mártires (contes, amb Carmen Lugo Filippi) (1981), Encancaranublado y otros cuentos de naufragio, Premi Casa de las Américas (1982), Pasión de historia y otras historias de pasión (1987), Falsas crónicas del sur (1991) i Ciertas crónicas del norte (1992). La seva obra assagística ha estat recollida a El tramo ancla: ensayos puertorriqueños de hoy (amb altres autors) (1988), Esperando a Loló y otros delirios generacionales (1995), Pulseando con el difícil i La Canción Verde.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Vega, Ana Lydia» (en castellà). MCN Biografias. [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ «Académicos Honorarios - Ana Lydia Vega» (en castellà). Academia Puertorriqueña de la Lengua Española. Arxivat de l'original el 2017-04-04. [Consulta: 3 abril 2017].